Divendres 12 Desembre 2025

T: 93 193 75 26

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. linkedin

Augments de conveni

Pot l’empresa aplicar la compensació i absorció?

Quan s’actualitzen les taules salarials d’un conveni col·lectiu, sovint sorgeix el dubte: què passa amb els treballadors que ja perceben un salari superior al que estableix el nou conveni?
En aquests casos entra en joc una figura clau del dret laboral: la compensació i absorció salarial.

Què significa compensar i absorbir un augment?

La compensació i absorció permet a l’empresa neutralitzar l’increment salarial fixat al nou conveni, descomptant-lo de l’excés que els empleats ja venien percebent per sobre del pactat.
En la pràctica, això vol dir que si el treballador cobra més del que marca el nou conveni, l’empresa no està obligada a aplicar un nou augment, ja que la diferència existent ja compensa la pujada.

Aquest mecanisme té com a objectiu mantenir una coherència entre els salaris reals i les millores derivades del conveni, evitant duplicar increments i garantint un tracte just i equilibrat entre empresa i plantilla.

Què passa si l’empresa no ho havia aplicat fins ara?

En algunes organitzacions, per decisió pròpia o per costum, s’han anat aplicant els augments del conveni any rere any sense utilitzar la compensació i absorció.
Tot i això, l’empresa pot començar a fer-ho a partir d’ara, sempre que no hagi expressat una renúncia explícita o hagi consolidat una “condició més beneficiosa” per als treballadors.

Per exemple, si en el seu moment l’empresa va comunicar que mantindria tots els complements sense compensar ni absorbir, o si ho ha vingut fent reiteradament de manera voluntària, haurà de respectar aquesta pràctica com a part de les condicions laborals consolidades.

Un dret reconegut per la llei

La compensació i absorció està expressament prevista a la legislació laboral espanyola. Es tracta d’un dret que l’empresa pot exercir, fins i tot després d’anys sense haver-lo aplicat, sempre que no hi hagi una renúncia formal o un acord en sentit contrari.

A més, cal recordar que no és necessari justificar causes econòmiques, tècniques o productives per aplicar-lo. L’empresa pot fer-ho de manera legítima i directa, sense necessitat d’al·legar motius addicionals.


Conclusió

La compensació i absorció és una eina legal que permet harmonitzar els increments salarials derivats del conveni col·lectiu amb la realitat salarial de l’empresa.
La seva correcta aplicació evita desequilibris, garanteix la sostenibilitat de la política retributiva i respecta els drets dels treballadors.

En definitiva, és un mecanisme que, lluny de suposar una pèrdua per a l’empleat, afavoreix la transparència i la coherència en la gestió dels salaris, permetent a les empreses mantenir la competitivitat sense vulnerar la normativa laboral.

Ser “gran tenidor”: implicacions fiscals i consideracions clau

Un nou focus d'atenció en la fiscalitat immobiliària

La figura del gran tenidor ha cobrat protagonisme en els últims anys dins de l'àmbit fiscal i de l'habitatge. Cada vegada més administracions locals i autonòmiques introdueixen mesures específiques per a gravar la tinença de grans carteres immobiliàries, especialment en zones declarades (atapeïdes).

Conèixer les implicacions fiscals d'aquesta condició resulta essencial per a optimitzar la càrrega tributària i evitar costos inesperats.

Qui es considera “gran tenidor”?

S'entén per gran tenidor a tota persona física o jurídica que compleixi alguna de les següents condicions:

  • Posseir més de deu immobles urbans d'ús residencial (s'exclouen locals, oficines, garatges i trasters).
  • Comptar amb una superfície construïda conjunta superior a 1.500 m² destinada a ús residencial.
  • En zones (atapeïdes), el llindar pot reduir-se a cinc o més habitatges.

Quan les propietats es troben en copropietat o solo s'ostenta l'usdefruit, les normes de còmput poden resultar més favorables, reduint el nombre d'immobles computables.

Principals implicacions fiscals

1. Recàrrec en l'Impost sobre Béns immobles (IBI)

Els ajuntaments tenen la facultat d'aplicar un recàrrec de fins al 50% en l'IBI a aquells propietaris que mantinguin habitatges desocupats de forma continuada i sense causa justificada durant més de dos anys, sempre que siguin titulars de quatre o més habitatges.

2. Tipus incrementat en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP)

Algunes comunitats autònomes han aprovat un tipus de gravamen més alt en el ITP quan el comprador d'un habitatge de segona mà és un "gran tenidor" i l'immoble se situa en una zona tensionada.

No obstant això, aquesta mesura no és d'aplicació general, per la qual cosa convé revisar la normativa autonòmica abans de cada operació.

Conclusió

Ser considerat "gran tenidor" no sols reflecteix la dimensió patrimonial d'un contribuent, sinó que també implica noves obligacions fiscals i una supervisió més intensa per part de les administracions.

Davant aquest escenari, és fonamental dur a terme una anàlisi fiscal prèvia i una planificació patrimonial rigorosa, valorant l'impacte dels recàrrecs municipals i les mesures autonòmiques.

Una estratègia ben dissenyada permetrà minimitzar la pressió fiscal, garantir el compliment normatiu i mantenir la rendibilitat de les inversions immobiliàries en un entorn cada vegada més regulat.

Aportació d'un immoble amb hipoteca

Quan una societat decideix ampliar la seva capital social, l'operació està exempta de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). No obstant això, la situació canvia si l'ampliació es realitza aportant un immoble que té una hipoteca, i la societat se subroga en el préstec pendent. En aquest cas, entren en joc diferents implicacions fiscals que convé conèixer.

Quines operacions es produeixen?

En aportar un immoble hipotecat a una societat i assumir aquesta el deute, es consideren dues operacions diferenciades:

  •  Ampliació de capital

La societat rep el valor de l'immoble que excedeix l'import del préstec hipotecari assumit. Aquesta operació, a l'ésser una ampliació de capital, està exempta de ITP.

  •  Assumpció del deute hipotecari

La societat assumeix el deute que tenia el soci que aporta l'immoble. A efectes fiscals, es tracta d'una transmissió equiparable a una compravenda, per la qual cosa sí que tributa per ITP.

El tipus aplicable varia entre un 6% i un 11%, segons la comunitat autònoma.

Excepció: immobles afectes a una activitat econòmica

Si el soci que aporta l'immoble és empresari i el bé estava afecte a la seva activitat econòmica, existeix una alternativa més avantatjosa. En aquests casos, es pot optar per la renúncia a l'exempció de l'IVA. D'aquesta manera:

           L'operació no tributa per ITP.

          •  Sí que s'esdevingui IVA i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD).

           El cost global sol ser inferior al que suposaria pagar ITP.

Conclusió

L'aportació d'un immoble hipotecat a una societat no és una operació fiscalment neutra. Segons la situació del soci i la naturalesa de l'immoble, pot implicar una tributació significativa per ITP o, si és el cas, una opció més eficient mitjançant la renúncia a l'exempció de l'IVA.

Abans de dur a terme aquest tipus d'operacions, és recomanable analitzar l'impacte fiscal i valorar les alternatives per a minimitzar costos.

Sabies que uns certs serveis relacionats amb exportacions estan exempts d'IVA?

Quan parlem d'operacions internacionals, és important conèixer les particularitats fiscals que poden afectar directament la teva empresa. Un dels aspectes menys coneguts és que determinats serveis i treballs relacionats amb exportacions fora de la Unió Europea (UE) no estan subjectes a IVA, encara que es realitzin dins del territori espanyol.

Vegem en quins supòsits s'aplica aquesta exempció i quins requisits han de complir-se per a evitar problemes amb Hisenda.

  1. Serveis logístics relacionats amb exportacions

Els serveis logístics vinculats a l'exportació de béns fora de la UE estan exempts d'IVA. Això inclou, per exemple:

  • Transporti
  • Càrrega i descarrega
  • Conservació
  • Magatzematge i custòdia
  • Embalatge específic per a exportació

 

Important: Encara que es presten en territori espanyol i estan subjectes a IVA, es consideren exempts sempre que es compleixin els següents requisits:

  • Destinataris: Els serveis han de prestar-se a:

            -  L'exportador

             - El destinatari dels béns

             - Els seus representants duaners

             - Transitaris o consignataris que actuïn en el seu nom

  • Destí dels béns: Els serveis han de prestar-se una vegada els béns estiguin destinats directament a un punt fora de la UE o cap a una zona portuària, aeroportuària o fronterera per a la seva sortida immediata del territori.
  • Terminis: L'exportació ha de realitzar-se en un termini màxim de tres mesos des de la prestació del servei. A més, el prestador ha de rebre en aquest mateix termini el document justificatiu d'exportació (*DUA o carta de port *CMR).

 

Atenció: Si no es compleixen aquests requisits, s'haurà de rectificar la factura i repercutir l'IVA corresponent.

  1. Treballs sobre béns que seran exportats

També es troben exempts d'IVA els treballs de:

  • Perfeccionament
  • Transformació
  • Manteniment
  • Reparació

… realitzats sobre béns que seran exportats fora de la UE.

 

Requisits per a aplicar l'exempció:

  • Els béns han d'haver estat adquirits o importats amb la finalitat de ser treballats i exportats posteriorment.
  • Han d'haver estat adquirits per persones establertes fora de la UE i els treballs han de realitzar-se per compte d'aquestes.
  • Durada: En general, els treballs no poden durar més de sis mesos.
  • Remissió: Les mercaderies han de ser enviades a duanes en el termini d'un mes des de la finalització dels treballs.
  • Ha de conservar-se justificació documental de l'exportació (còpia del DUA).

 

Pròrroga: El termini de sis mesos per a fer els treballs pot ser prorrogat sol·licitant-ho davant el Departament de Duanes i Impostos Especials de la *AEAT. Si no hi ha resposta en el termini d'un mes, s'entén concedit per silenci positiu.

Conclusió

Si la teva empresa presta serveis logístics o fa treballs sobre mercaderies destinades a exportació fora de la UE, podries beneficiar-te de l'exempció de l'IVA, amb el consegüent estalvi fiscal i millora en la competitivitat de les teves operacions internacionals.

Això sí, és fonamental complir estrictament amb els requisits i terminis establerts per la normativa. Des del nostre despatx, podem ajudar-te a analitzar les teves operacions i verificar si aquesta exempció és aplicable en el teu cas.

 

 

Contacta amb nosaltres i optimitza la fiscalitat de les teves operacions d'exportació.

Dies de cortesia en les notificacions electròniques: com protegir el seu descans sense perdre el control fiscal

Les empreses que compten amb una Adreça Electrònica Habilitada (DEH) poden beneficiar-se d'un recurs molt útil per a organitzar el seu temps i protegir els seus períodes de descans: els dies de cortesia.

 

Què són els dies de cortesia?

Es tracta de fins a 30 dies naturals a l'any, consecutius o no, que la seva empresa pot seleccionar perquè l'Agència Tributària no li dipositi notificacions electròniques en la seva bústia DEH. Aquests dies poden adaptar-se als seus períodes de vacances o a moments de baixa activitat administrativa.

 

Important: la sol·licitud o modificació d'aquests dies ha de realitzar-se amb almenys set dies naturals d'antelació.

 

Com sol·licitar els dies de cortesia?

Pot fer-ho fàcilment des de la Seu Electrònica de l'Agència Tributària:

 

  1. Accedeixi amb el seu certificat electrònic al portal “Les meves notificacions”.
  2. Faci clic en l'enllaç “Sol·licitar dies en què no es posaran notificacions en Direcció Electrònica Habilitada”.
  3. Seleccioni els dies en el calendari de l'any natural en curs.

 

Estratègies per a triar els dies més eficaços

No és necessari que els dies de cortesia coincideixin exactament amb les seves vacances. Això es deu al fet que les notificacions electròniques s'entenen realitzades quan s'accedeix a la bústia o, si no es fa, passats deu dies naturals des del seu dipòsit.

 

Exemple pràctic:

Si la seva empresa tanca durant tot agost, podria seleccionar com a dies de cortesia de l'1 al 22 d'agost. Encara que una notificació es dipositi el dia 23, no s'entendrà com rebuda fins al 2 de setembre, data en la qual ja estaria reincorporat al treball.

 

Què fer amb els dies sobrants?

Si no utilitza els 30 dies d'una sola vegada, pot reservar alguns per a:

 

  • Dies previs a les seves vacances, evitant notificacions just abans d'absentar-se.
  • Imprevistos personals o empresarials, com a tancaments puntuals o baixes.
  • Dates amb alta càrrega administrativa, on convingui reduir interrupcions.

 

Nota: Pot seleccionar els dies de cortesia en diverses ocasions al llarg de l'any, o modificar-los si és necessari.

 

Recomanació abans de sortir de vacances

Abans d'activar el seu període de cortesia, revisi la seva bústia electrònica. Les notificacions dipositades just abans de l'inici del període també compten, i si no són obertes, s'entendran com rebudes als deu dies, fins i tot si aquests dies cauen dins del període de cortesia.

 

En les nostres oficines estem a la seva disposició per a assessorar-lo en la planificació fiscal de la seva empresa, incloent-hi la gestió de les seves notificacions electròniques. Aprofiti aquesta eina per a assegurar la tranquil·litat durant les seves vacances sense perdre el control sobre les seves obligacions tributàries.

Plans d'Igualtat: Obligacions, Inspeccions i Recomanacions Clau per a les Empreses

La igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral és una obligació legal que totes les empreses han de respectar, amb independència de la seva grandària. No obstant això, aquelles organitzacions que comptin amb 50 o més treballadors tenen a més l'obligació específica d'elaborar, negociar i implantar un Pla d'Igualtat.

 

Què implica aquesta obligació?

Més enllà de l'elaboració del pla, totes les empreses han de complir amb una sèrie de mesures fonamentals:

 

  • Evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe dins de l'entorn laboral.

 

  • Negociar les mesures d'igualtat amb els representants legals dels treballadors.

 

  • Comptar amb un registre retributiu, que detalli les retribucions per sexe, categoria professional i grup de cotització.

 

El paper de la Inspecció de Treball

La Inspecció de Treball exerceix un paper actiu en la vigilància del compliment d'aquestes obligacions. Actualment, es desenvolupen campanyes específiques de control, secundades per eines d'intel·ligència artificial que permeten identificar empreses de 50 o més emprats per a la seva revisió.

 

Durant aquestes inspeccions s'analitza:

  • Si l'empresa disposa d'un pla d'igualtat vigent, degudament negociat i registrat.

 

  • Si s'ha comunicat el pla a la plantilla.

 

  • L'existència d'un comitè d'igualtat i la implementació de mesures de seguiment.

 

  • La inclusió d'una auditoria retributiva, essencial per a avaluar l'equitat salarial entre dones i homes.

 

Possibles sancions

L'incompliment d'aquestes obligacions pot derivar en requeriments per part de la Inspecció i, en casos greus, en sancions econòmiques de fins a 7.500 euros. Si es detecta una discriminació retributiva d'especial gravetat, les multes poden ascendir fins als 225.018 euros.

 

Obligació del Registre Retributiu

Totes les empreses, independentment de la seva grandària, estan obligades a elaborar un registre retributiu. Aquest ha d'incloure:

 

  • Valor mitjà del salari basi.

 

  • Detall de complements i percepcions extrasalarials.

 

  • Diferències retributives desglossades per sexe i grup professional.

 

Si l'empresa té 50 o més empleats i la bretxa salarial entre homes i dones supera el 25%, haurà de justificar objectivament aquesta diferència (per exemple, basant-se en l'antiguitat mitjana dels treballadors).

 

Protocols addicionals requerits

En el marc de les inspeccions en matèria d'igualtat, també pot requerir-se la presentació de:

 

  • Protocol contra l'assetjament laboral.

 

  • Protocol d'assetjament sexual i per raó de sexe.

 

  • Protocol de mesures antidiscriminació cap a persones LGTBI (obligatori per a empreses amb més de 50 empleats).

 

Què ocorre si no s'aconsegueix un acord amb els representants?

En cas que l'empresa iniciï negociacions i no s'aconsegueixi un acord o els representants no desitgin participar, l'empresa podrà implementar les mesures de manera unilateral, documentant adequadament el procés.

 

Tens dubtes sobre com complir amb aquestes obligacions?

Els nostres professionals estan a la teva disposició per a assessorar-te en l'elaboració, negociació i implementació de plans d'igualtat, auditories retributives i protocols obligatoris.

Les microempreses tributen al 23% en l'Impost de societats

Amb efectes des de l'exercici 2023, les microempreses poden beneficiar-se d'un tipus reduït en l'Impost de societats. En concret, aquelles societats l'import net de les quals de la xifra de negocis sigui inferior a un milió d'euros podran tributar al 23%, enfront del tipus general del 25%.

 

Requisits per a aplicar el tipus reduït

Aquest nou tipus del 23% s'aplica únicament a aquelles entitats que compleixin simultàniament les següents condicions:

 

  • Que l'import net de la xifra de negocis del període impositiu anterior no superi el milió d'euros.

 

  • Que l'entitat no tingui la consideració de patrimonial, d'acord amb el que es disposa en la normativa de l'Impost de societats.

 

  • En cas de formar part d'un grup d'empreses, el llindar del milió d'euros s'aplicarà sobre el conjunt del grup, descomptant les operacions realitzades entre les societats que l'integren.

 

Determinació de la xifra de negocis

Per al correcte còmput de la xifra de negocis, han de tenir-se en compte les següents consideracions:

 

S'inclouen:

 

  • Les vendes de béns o serveis corresponents a l'activitat habitual de l'empresa, sense incloure l'IVA.

 

  • Les subvencions que estiguin vinculades directament al preu dels béns o serveis prestats.

 

S'exclouen:

 

  • Les devolucions de vendes, els descomptes comercials (ràpels) i qualsevol altre ajust que disminueixi la base imposable.

 

  • Les vendes d'immobilitzats (actius utilitzats en l'activitat empresarial).

 

  • Les subvencions destinades al finançament d'inversions.

 

  • Els ingressos financers, tret que l'activitat principal de l'empresa sigui la prestació de serveis financers.

 

Presentació de l'Impost de societats 2024

En el cas que l'exercici fiscal de la seva empresa coincideixi amb l'any natural, haurà de presentar la declaració de l'Impost de societats corresponent a l'exercici 2024 dins dels següents terminis:

 

  • Entre l'1 i el 25 de juliol de 2025.

 

  • En cas de domiciliació del pagament, el termini finalitza el 22 de juliol de 2025.

 

Es recomana revisar amb antelació la xifra de negocis de l'exercici anterior, a fi de determinar si és possible aplicar el tipus reduït del 23%.

 

Consideracions estratègiques

En aquells casos en què la xifra de negocis prevista per a l'exercici pogués superar lleugerament el milió d'euros, pot ser oportú valorar la possibilitat de posposar determinades operacions comercials (lliuraments de béns o prestació de serveis), amb la finalitat de no excedir aquest llindar i mantenir la possibilitat d'aplicar el tipus reduït. No obstant això, aquesta estratègia ha d'analitzar-se acuradament, considerant el possible impacte en la tresoreria de l'empresa i el cost financer associat a l'ajornament d'ingressos.

 

Ajornaments, fraccionaments i garanties

En cas que l'empresa no pugui fer front al pagament de l'impost en el moment del seu venciment, la normativa preveu la possibilitat de sol·licitar ajornaments i fraccionaments. És important consultar amb un professional per a determinar en quins casos poden exigir-se garanties, i com constituir-les de manera que s'optimitzin tant la seva eficàcia jurídica com el seu cost econòmic.

Responsabilitat d'administradors: la independència enfront d'ordres societàries

Els administradors socials han d'actuar sempre amb diligència i lleialtat, avaluant les decisions empresarials amb autonomia i criteri propi, encara que siguin sol·licitades pels socis.

 

  1. Deures fonamentals
  • Diligència i lleialtat: Estan obligats a exercir el seu càrrec “amb la diligència d'un ordenat empresari i la lleialtat d'un representant fidel”, conforme als arts. 225 i 226 de la Llei de Societats de Capital (LSC)
  • Han d'evitar conflictes d'interès, abstenint-se en votacions on el seu interès estigui en joc, i no actuar sota directrius que comprometin la independència del seu judici.

 

  1. Responsabilitat enfront d'actes lesius
  • Si executen un acte contrari a l'interès social, poden ser demandats per la societat, socis o tercers, fins i tot si va ser aprovat per la junta.
  • La jurisprudència ho deixa clar: l'aprovació societària no eximeix a l'administrador si ha actuat sense la diligència exigible
  • A més, la seva responsabilitat pot ser solidària, aconseguint deutes generats després d'una causa de dissolució, segons art. 367 LSC i doctrina del TS.

 

  1. Ordres dels socis i la potestat de dimitir
  • L'administrador no està obligat a obeir ordres dels socis, especialment si no s'ajusten a l'interès social. Ha d'informar de les seves reserves i, de persistir, té dret a dimissió.
  • El seu paper és el d'un avaluador independent: gaudeix de discrecionalitat empresarial en decisions estratègiques, sempre que actuï de bona fe, amb informació i sense interès personal.

 

  1. Conseqüències pràctiques
  • Si obeeix sense la deguda anàlisi i es causa perjudici, l'administrador pot ser sancionat o demandat pels danys ocasionats.
  • En canvi, els socis que haguessin aprovat la decisió no poden posteriorment reclamar, perquè responen enfront dels seus propis actes.
  • En cas de discrepància important, l'administrador té l'opció de dimissió, quedant registrada i tenint efecte fins i tot sense inscripció immediata.

 

Conclusió

Els administradors han de preservar la seva independència i exercir un judici autònom, informat i responsable, fins i tot enfront de decisions exigides pels socis. En cas de conflicte amb l'interès social, la seva obligació legal és manifestar la seva disconformitat i, si és necessari, renunciar al càrrec. En cas contrari, podrien incórrer en responsabilitat personal per danys causats, fins i tot encara que l'actuació hagi estat aprovada en junta.

 

Els nostres assessors són experts en resolució de conflictes entre socis o entre aquests i l'òrgan d'administració.

Volem ajudar-lo

Contacti amb nosaltres perquè estudiem el seu cas i puguem fer-li una proposta personalitzada.

Estem aquí per a vostè.

Contacti ara

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i obtenir estadístiques de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.
Més infromació Ok