- Detalls
-
Categoria: Otros
-
Publicat el Dilluns, 09 Febrer 2026 16:24
És habitual que les empreses familiars desenvolupin diverses activitats i que el relleu generacional comporti possibles conflictes entre els successors. En aquest escenari, l’escissió societària esdevé una solució especialment eficaç per garantir la continuïtat del negoci i anticipar possibles desacords.
L’escissió permet segregar el patrimoni d’una societat en dues o més parts, que s’atribueixen a societats noves o ja existents. Això possibilita que cada branca d’activitat es gestioni de manera independent, adaptant-se millor als interessos i capacitats de cada membre de la família.
Podem distingir dues modalitats principals:
-
Escissió total: el patrimoni de la societat originària es divideix íntegrament i es transmet a dues o més societats, amb la desaparició de la societat escindida.
-
Escissió parcial: la societat inicial conserva part de la seva activitat, mentre que una o diverses branques de negoci se segreguen i s’aporten a altres societats. En aquest supòsit, els patrimonis escindits han de constituir una branca d’activitat autònoma, capaç de funcionar de manera independent.
Tant en l’escissió total com en la parcial, els socis no han de mantenir necessàriament els mateixos percentatges de participació que tenien a la societat originària. Aquesta flexibilitat resulta especialment útil en situacions de conflicte, ja que permet adaptar l’estructura societària a la realitat familiar i empresarial.
A més, l’escissió facilita una gestió separada de les inversions i dels riscos, millorant la transparència i l’eficiència en la presa de decisions.
Neutralitat fiscal de l’operació
Des del punt de vista fiscal, l’escissió pot dur-se a terme sense cost tributari, sempre que respongui a motius econòmics vàlids. L’Administració Tributària reconeix com a tals, entre d’altres, la simplificació d’una futura successió, la prevenció de conflictes entre descendents o la possibilitat de gestionar les activitats de manera independent.
